La dura tornada a la realitat

Fa 6 dies que hem tornat. Fa 6 dies que tinc un gust amarg al coll. Fa 6 dies que hem entrat a la tardor. Fa 6 dies que no veig el sol.

Més endavant farem (espero que la Coral acabi de classificar les seves més de 2000 fotos) una extensa explicació-resum del viatge.

Ha estat un viatge excepcional, ple de bons moments, de riures interminables, escenes de pànic en taxis per l'autopista (mentre altres dormíem plàcidament al seient de davant)... En general un bon rotllo acumulat que fa que la tornada a la realitat sigui diferent, encara amb música i olors al cap i a la memòria; i alhora duríssima per veure que tot allò que hem viscut i que havíem preparat amb tantíssima il·lusió s'ha acabat. Això és només el principi, queda molt i molt perquè es converteixi en una anècdota per explicar als néts (juasjuas).

“Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus, singula dum capti cincumvectamur amore”.

Recta final

Sí senyor, divendres a aquestes hores (o sigui, en 48 hores) estarem volant direcció al Caire. Ja està quasi tot apunt. Bé, sempre falta allò de tenir una mica de temps per fer les compres d'última hora, però en general ja està tot.

Les últimes notícies són: tinc la maleta quasi acabada i la Coral encara no l'ha començada. És estrany, perquè ens hem intercanviat els rols. Deu ser l'emoció, o que em fa canviar d'hàbits.

També hem rebut el pack del museu egipci. Carpeta amb documentació pel curs, consells de viatge, programa detallat... i ara les perles. La motxilla està bé, però la gorra.... No, no és d'aquest estil, però canviant els colors s'hi assembla força. De nou, un recull de consells pràctics.

I res, una llista de telèfons dels hotels. Però que us he de dir si ja hem parlat extensament de les prestacions dels nostres superhotels?

Doncs res, que ja s'apropa. Ens banyarem a les piscines dels hotels (no descarto fer aqua-gym, depèn de la mitjana d'edat dels nostres companys de viatge). Diuen que s'ha de provar tot en aquesta vida, jajaja. També cal dir que em atracat les farmàcies tant de Barcelona com de Madrid, perquè entre cremes, medicaments... Potser estaria millor dir que ells ens han atracat a nosaltres. Doncs això, que ja està tot apunt. 2 dies. 2 nits. Costarà agafar el son...

Més informacions, ara seriosament

Bé, ja n'hi ha prou de criticar per criticar. He de reconèixer que s'ha de ser optimista. Les coses pinten bé, i més bé que pintaran a mesura que s'apropi la setmana que ve.

La perla del viatge és -apart de la comoditat dels hotels i les seves immenses piscines- la visita exclusiva a Abu Simbel. I és que els del museu ens van dir que ells contracten la pròpia policia que escorta fins al jaciment, i que ho fan després, un cop els altres visitants ja han baixat. Això és, simplement, genial.

Una altra de les grans coses extretes de la reunió (copio directament l'explicació de la Coral): new winter palace (el de Luxor) pq al costat de l'hotel nou esta l'antic que es un palau colonial i nosaltres podem anar lliurement per els dos; doncs resulta que l'antiga llibreria l'han reconvertit en cafeteria però deixen entrar si vas tirat, has d'anar una mica mudat i es veu que es molt xulu fer allà un cafetó, super glamouros!!!! Ja està dit, tornem al colonialisme, però... on són les meves perles?? Ah, no, que les perles no es porten des del 2003... Quina coses!!!

Ah, també és super important una altra cosa que he llegit a la guia. Al vaixell (on ens passarem molt temps) NO S'ADMETEN NENS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Això és una gran alegria, malgrat que viatgem en època de no vacances escolars, mai saps el que et pots trobar, i nens corrent amunt i avall, la veritat, no cal.

Comte enrera real

Avui només falten 10 dies. D'aquí 10 dies estarem sopant al Caire.
La Coral ha anat ja a la reunió. Consells...? Els de qualsevol viatge, els de sentit comú, els que amb una mica d'experiència i llegint-se la guia qualsevol pot imaginar-se.
Tot això em torna a portar als companys de viatge!!! Estic en crisi. Vull gent normal!!!

Google Earth

Bravo pour la technologie!!! (que es noti que som políglotes ostres!!)

En l'escrit d'avui vull fer un homenatge a la meva estimada companya de viatge, la Coral, que tiene más chispa que una avispa (comentari que vaig sentir ahir entre uns nens guays mentre anava caminant). Ella domina totalment el Google Earth i per demostrar-ho aquí hi ha unes imatges dels hotels i els principals monuments del nostre viatge que m'ha enviat. Jo que només em dedico a mirar els resorts del Carib, o intentar despixel·lar Guantánamo... Menys mal que algú pensa en aquest grup, jeje

Primera Foto. Luxor i Karnak.

En vermell el nostre hotel. En verd el temple de Luxor, i, en groc, Karnak. Això ja pren forma. És genial.

Segona Foto. Luxor

Idem, en vermell el nostre hotel (el del jardí tropical) i en verd el temple de Luxor. Hi anirem a peu??

Tercera Foto. El Caire.

Aquest costa una mica més de veure. He fet les rodones a mà pq les mones quasi no es veien. En vermell l'hotel, el que costa 190USD l'habitació amb vistes al jardí. En rosa, i no podria ser diferent, el camp de golf. Rus, no em veuràs amb pantalons de quadres i amb un caddie darrera perquè no tinc gens de glamour, i punteria encara menys!!!

Mena House i altres

Després de passar-me tot el cap de setmana llegint rutes per fer pels oasis d'Egipte, he decidit tornar a la realitat de colonitzadora que s'acabarà posant la chilaba. Tinc tota la guia subratllada, amb post-its de color groc per tot arreu. Total, que seré una guiri ben preparada.


Avui m'agradaria parlar del nostre hotel del Caire, un hotel amb un camp de golf, l'extensió del qual es pot veure des del Google Earth. No és necessari, però és el que hi ha. És diu Oberoi Mena House. Està just devant de les piràmides (i després diuen que aquí ens cal una altra llei del sòl...) i és high class pel que he pogut anar llegint en els comentaris que la gent ha deixa per internet. A la bona vida s'acostuma un ràpid, potser massa. Quan tornem a la vida real, d'anar tirant, patirem.

Una freak una mica flipada, jo avui!

Orient - Occident

Des de fa un parell de dies, m'està entrant la paranoia estranya del síndrome que avui anomenaré l'europeu colonitzador.

Heu vist les fotos dels hotels? Contribueixen totes a reforçar la idea de l'Egipte mític, que tenim tots al cap quan llegim Agatha Christie, de l'Egipte dels colonitzadors, amb decoracions fastuoses...

I ahir també vaig descobrir que el dia de la clausura del viatge (sopar inclòs amb delícies culinàries autòctones) es fa amb tota la expedició disfressada amb chilabes... Aquesta situació ja la he viscut abans, en un viatge a Tuníssia quan vam acabar la universitat, quan ens van portar en un autocar a una haima que res, només era de 500m2. Allà després de menjar couscous, shorba i altres coses, ens van fer un espectacle de dansa del ventre ¿? i d'encantadors de serps.

Res, que m'he de fer a la idea que anem de turistes rics, o sigui que, com diuen per aquí, ¡a tragar!

Segur que al final tot surt perfecte... És que sempre em queixo per vici.
Coral, ho sento pel rotllo!